Faig una nota ràpida nomès per comentar-vos que estic construint un nou blog. La seva ´direcció es : www.manelmartinezvila.blogspot.com.
De moment esta en cosntrucció i aniré publicant les noticies en els dos llocs fins tenir el nou blog enllestit.
Aquest canvi es degut a les limitacions amb que em trobo amb el meu servidor actual, disculepu les molesties i gràcies pel vostre recolzament.
Espero que visiteu el nou blog tant o més com ara
S’ha acabat el Nadal, uns dies de germanor per compartir amb família i amics. Temps de reflexió, solidaritat, desitjos i bons propòsits per l’any entrant. Una temporada de felicitat, plena de regals per nens i grans i per tant, una època de consumisme desmesurat que serveix a botiguers per fer calaix i a molts per fer panxeta.
Ara som al gener i tot canvia; ara es temps de dietes, d’exàmens, de feina i de rebaixes!!!... Ah!, i dels bons propòsits ja no ens recordem. Algú ha deixat de fumar?
En el meu cas particular, potser fa ràbia això que dic, no necessito fer dieta ( he agafat dos quilets que em senten la mar de bé). Però si algú de veritat creu que necessita fer que reflexioni per que. Tinc la plena convicció que els kilos són un número que surt a la balança de casa i no cap altre símptoma d’obesitat. Ara si creieu que teniu uns kilos de mes que afecten a la vostra salut, proveu de fer exercici i menjar sà i deixeu-vos de dietes milagroses que si que poden us afectar negativament.
Ara el que sí que tinc són exàmens i es per aquest motiu que no escric tant en el blog com m’agradaria. Prego al lector que em disculpi i que m’entengui si no troba tants articles com espera llegir en aquesta pàgina, però tranquils que d’aquí 15 dies s’acaba la meva temporada d’estres intel·lectual i tornarà la tranquil·litat i la normalitat.
El temps de rebaixes es el que em fa més por. El govern de CIU+PVA, ha malgastat molts diners en construccions faraòniques que tot i que són necessàries no han estat ben gestionades, ara només espero que el que s’ha començat s’acabi i hi puguem gaudir tots i totes sense que això afecti a les poques inversions que es fan en polítiques socials. Perdoneu! Tant estudiar ja no se on tinc el cap... si no hi ha hagut mai pressupost conegut per aquest tipus de despesa!.
Dels bons propòsits es obvi que ja no ens hem oblidat. Avui llegia al blog del Lluís Soler que la nova llar d’infants es pensa fer als pinets. Es la notícia més trista que he llegit en molt temps, jo també he jugat i he fet cabanes com ell. Alguns fins i tot ens hem donat el primer petó amagats entre aquells arbres i ens estimem aquest lloc característic de
Per cert bon any a tothom!
Hola, bona nit a tots!
Aquest any no sabia que fer… porto molts anys fent monòlegs i se m’acaben les idees, a més a més ara últimament s’ha desprestigiat molt això de fer monòlegs… fins al punt que ara ja ho fa fins i tot l’Urdazi!!
Així que aquest any he decidit fer lo mateix que fan els cantants quan no tenen idees per fer cançons: Un recopilatori!, Crec que estic en condicions de fer-ho, perquè he perdut el compte dels monòlegs que he fet en artista per una nit i hi ha cantants que treuen dos discos i ja fan un recopilatori de les seves millors cançons ( suposo que les deuen posar totes perquè si no no se que collons posaran ), bé també hi ha els de OT que fan un recopliatori abans inclús d’haver fet cap disc…
La història es que com fer un recopilatori de tots els monòlegs es complicat, si perquè si dic dos frases de cada monòleg sortiria una cosa tan rara que no tindria sentit i semblaria un polític parlant un fotimer d’estona sense que ningú sàpigues de collons estic dient. Per això en aquest recopilatori el que faré es una valoració d’aquests monòlegs.
Com sabeu he parlat de la meva vida, del poble, de la meva infància, del Nadal, de la religió, de la meva vida laboral ,dels polítics, de la monarquia i de la meva vida en parella. La primera sorpresa que m’he emportat es que lo que més gràcia ha fet es la meva vida… amb lo que he arribat a la conclusió que o tinc una vida de “chiste” o es que sou molt cotilles. O el més probable es que siguin las dues coses!!
Vale, per si algú es el primer cop que veu aquest espectacle us haig de dir que no es que tingui una vida de chiste, només es que vaig néixer desprès de fer la migdiada, amb la feina feta i sense mes a fer fins al dia següent. Si es que hi ha gent que neix pel mati i ja van estressats tot el dia i això les deu afectar alhora de fer les coses. Us posaré un parell d’exemples: Fa uns anys aquí mateix, al casal quan encara no hi havia ascensor van fer el casal d’avis a la sala cafavi, com nassos volien que els avis pujessin fins a dalt; a mi la única explicació que se’m va ocórrer es que el Doctor Domènec deuria tenir mancança de pacients…. Un exemple mes actual es el de les rotondes del Vial de Sant Jordi. Mireu jo crec que el ingenier que ho va fer era un estressat de collons i que tot voltant pel vial se li va ocórrer de posar rotondes, aquí una rotona.... una mica més amunt un altre rotonda i allà una mica més amunt hi posarem una rotonda. En aquest moment algú li va preguntar: “ i la parada del bus del Institut on la posem?” I el tió com anava tan estressat amb les rotondes només va poder dir: “ a la rotonda, també la posarem a la rotonda” I aquesta es l’explicació de perquè el els nois i noies del ’institut es juguen la vida per agafar l’autobús cada dia
Lo de que sou molt cotilles també té una mica de veritat, jo sempre he escoltat que al poble si et tires un pet al sortir de casa ho sap tothom al cinc minuts; aquí però si que estan canviant una mica les coses perquè cada dia som més en el poble, i molts dels nous vinguts una mica estirats. Si abans sorties de casa i saludaves a tothom; ara vas pel carrer i veus com es va apropant un veí de lluny i mira de canviar de vorera o baixar la mirada. Jo aquí ja fa anys que vaig fer una tàctica: veig com s’apropen els hi clavo la mirada als ulls i quan veig que estan a punt de desviar la mirada dic: ADEU i els hi foto cada susto de collons de tu. A vegades es un esport de risc perquè sempre et pots trobar a algú més xulo que tu, però t’ho pases de por.
Un altre símptoma de que el poble creix es aquest ( senyalar el micro) en les primeres edicions d’artista per una nit… les de l’excursió al Montseny… pels que no hi éreu vam tenir una convidada un dia ( espero que no estigui aquí ) que ens va martiritzar amb una redacció de 45 minuts d’excursió al Montseny… bé la vam tallar quan anava pel dinar i encara li quedaven tres fulls per explicar la tornada!!!! Bé com us deia en aquelles primeres edicions no necessitàvem micro… només li faltava això a la dona del Montseny!. Jo el primer dia que vaig haver de parlar amb el micro….em vaig cagar! Em va començar a tremolar la veu, les mans les cames, la… bueno em tremolava tot. Si collons es que surts aquí intentant fer memòria de tot el que vols dir i et trobes un pal aquí en mig amb una cosa que te forma de … bueno te forma d’això … i t’assenyala com dient vine vine que parlarem tu i jo i t’apropes per dir en beu baixa que… i ell et diu QUE??? Que dius vale, vale tu guanyes tio!. Ara en canvi ja m’he acostumat, si ara el veig i em creixo, perquè el micro te algo màgic, tens un micro i tens el poder tio, tothom t’escolta i es igual el que diguis perquè tens un micro. Jo ara vaig al carrer i la gent em mira i diu: vigileu que es el nen del micro. Ara jo jugo amb ventatja perquè aquest es un micro guay… si es que hi ha altres que tenen tela! No heu escoltat mai el micro dels supermercats: ding dong ding… señorito martinez vaya a recepcion. Que jo al principi pensava que era la mateixa noia que treballava a tots els súper a l’hora, però es veu que es un micro que et fa posar veu de gilipollas. Si, es allò de tu de que treballes: jo soc la tia de la veu gilipollas del Carrefour. Ara per micros xulos els dels capellans, aquells que diuen : I Deu va dir… Ostia i sembla que ho digui Deu de veritat tu. Però deixo de parlar de religió perquè puc constatar que de religió no fa gaire gracia parlar, per alguns deu ser un tema massa serio. De fet els dos únics monòlegs que no han agradat gaire van ser un de religió i un de la família reial. Jo com soc una mica cabró també us ho haig de dir li vaig dir a un amic meu del jueves: Ostia tu jo vaig fer una vegada un monòleg del rei i la gent s’ho va passar bomba tu! El tonto s’ho va creure i ja sabeu com va acabar la història.
El que també m’ha sobtat molt en aquests anys es que la gent em pregunti que com ho faig per preparar-me tot això. Es que encara hi ha algú que es pensa que m’ho preparo??? No fora conyes avui desvelaré el secret més ben guardat de tot aquests anys: Me’ls preparo allà on surten les millors idees: Al wàter… suposo que per això hi ha alguns amb els que et pixes de riure i altres que fan cagar. Si, es que que fas al water. Es la estona més tonta del ser humà, allà sentat esperant com qui espera el tren que ningú sap quan vindrà. Al principi em llegia els ingredients del sabó del cos, del xampú del suavitzant… però quan ja me’ls vaig saber tots de memòria vaig deixar de llegir i vaig començar a pensar ( que no dic que si llegeixes no pensis, només que penses el mateix que pensen els altres) i així vaig començar a escriure monòlegs. Ara com tampoc tenia tant temps per estudiar ( tantes coses a l’hora no es poden fer)…i com que sempre m’he deixat les coses per última hora, m’ho havia d’estudiar aquí mentres els altres actuaven i es per això que sempre surto el últim i com que aquest cop no ha sigut diferent em sembla que aquest artista per una nit ja s’ha acabat!!!!
Bona Nit i Bon Nadal…..
A vegades abans d’escriure alguna cosa que t’ha fet mal, t’ha sorprès o simplement creus que és important, es millor fer-ho deixant una mica de temps per reflexionar i dir les paraules justes i necessàries per poder transmetre allò que ha passat deixant de banda l’escalfament posterior a allò que vols explicar.
Es per això que escric aquest article dos setmanes desprès del darrer plè. La veritat que podria fer un article interminable o interminables articles sobre la meva impressió del actual equip de govern i la seva manera dictatorial de fer política que van transmetre a tot el públic assistent. Però de tot el succeït m’agradaria destacar dues coses:
La primera es que al plé no es pot aplaudir! Tothom sap que aquests actes són públics i que sovint sembla que estàs veient un reality tipus Gran Hermano, amb discussions més pròpies de
Tot això ho se perquè m’ho va comunicar el mateix alcalde durant el transcurs del darrer plè, no em demaneu com es possible que tingués una conversa amb l’alcalde durant un plè quan jo assistia de públic, encara avui no ho entenc… es possible que encara pensi que es professor meu i em pot donar lliçons, la veritat no la sé, però si m’estranya que no et puguis manifestar mitjançant un aplaudiment i si parlant amb el mateix alcalde.
El segon motiu d’aquest article es denunciar públicament l’actitud del primer tinent alcalde de Viladecavalls, en Francisco Vega i Aragón. Lo de Paco s’ho deixo pels seus amics i lo de senyor encara s’ho ha de guanyar i amb actuacions com la de fa dos dijous perd molts punts en un títol que hauríem de ser més estrictes en atorgar-lo. Bé dic tot això perquè encara que sembli mentida, en Francisco Vega va sortir al balcó de l’ajuntament cridant-me ( jo estava a l’alçada de la plaça Sant Pere Amat tot dient-me : “ Como te han sentado los porros que te has fumado antes de venir? (...) Te gustan los cigarritos de la risa eh? Como lo haces, te coges un papelito, lo lias... jejeje (...) anda vete a casa a fumar los canutos!” ( no us poso el monòleg sencer perquè degut a la distància que manteníem no ho vaig poder escoltar i al principi no sabia amb qui parlava, però com que li vaig desitjar bona nit i em va contestar “ hasta luego Lucas, vete a casa a fumar los canutos”, vaig arribar a la conclusió de que era a mi. De fet no hi havia ningú més al carrer)
Suposo que no cal que digui que jo no fumo cap altra cosa que tabac i sempre de la mateixa marca, però si al lector li preocupa li aclareixo : Ni fumo porros ni bec alcohol, ni consumeixo cap altra droga a part del tabac.
Dels comentaris d’en Francisco Vega no entraré a fer cap valoració, crec que el lector del blog es suficientment intel·ligent per opinar per ell mateix. Però m’agradaria fer una crida a qui estigués al seu costat aquella nit ( se que hi havia més gent, però no podia veure qui eren) de que verifiquessin aquesta denuncia, ja que si no ho fan estaran a la mateixa alçada personal i política que ell i no es podrien qualificar amb cap més adjectiu que escòria i còmplices.
A vegades abans d’escriure alguna cosa que t’ha fet mal, t’ha sorprès o simplement creus que és important, es millor fer-ho deixant una mica de temps per reflexionar i dir les paraules justes i necessàries per poder transmetre allò que ha passat deixant de banda l’escalfament posterior a allò que vols explicar.
Es per això que escric aquest article dos setmanes desprès del darrer plè. La veritat que podria fer un article interminable o interminables articles sobre la meva impressió del actual equip de govern i la seva manera dictatorial de fer política que van transmetre a tot el públic assistent. Però de tot el succeït m’agradaria destacar dues coses:
La primera es que al plé no es pot aplaudir! Tothom sap que aquests actes són públics i que sovint sembla que estàs veient un reality tipus Gran Hermano, amb discussions més pròpies de
Tot això ho se perquè m’ho va comunicar el mateix alcalde durant el transcurs del darrer plè, no em demaneu com es possible que tingués una conversa amb l’alcalde durant un plè quan jo assistia de públic, encara avui no ho entenc… es possible que encara pensi que es professor meu i em pot donar lliçons, la veritat no la sé, però si m’estranya que no et puguis manifestar mitjançant un aplaudiment i si parlant amb el mateix alcalde.
El segon motiu d’aquest article es denunciar públicament l’actitud del primer tinent alcalde de Viladecavalls, en Francisco Vega i Aragón. Lo de Paco s’ho deixo pels seus amics i lo de senyor encara s’ho ha de guanyar i amb actuacions com la de fa dos dijous perd molts punts en un títol que hauríem de ser més estrictes en atorgar-lo. Bé dic tot això perquè encara que sembli mentida, en Francisco Vega va sortir al balcó de l’ajuntament cridant-me ( jo estava a l’alçada de la plaça Sant Pere Amat tot dient-me : “ Como te han sentado los porros que te has fumado antes de venir? (...) Te gustan los cigarritos de la risa eh? Como lo haces, te coges un papelito, lo lias... jejeje (...) anda vete a casa a fumar los canutos!” ( no us poso el monòleg sencer perquè degut a la distància que manteníem no ho vaig poder escoltar i al principi no sabia amb qui parlava, però com que li vaig desitjar bona nit i em va contestar “ hasta luego Lucas, vete a casa a fumar los canutos”, vaig arribar a la conclusió de que era a mi. De fet no hi havia ningú més al carrer)
Suposo que no cal que digui que jo no fumo cap altra cosa que tabac i sempre de la mateixa marca, però si al lector li preocupa li aclareixo : Ni fumo porros ni bec alcohol, ni consumeixo cap altra droga a part del tabac.
Dels comentaris d’en Francisco Vega no entraré a fer cap valoració, crec que el lector del blog es suficientment intel·ligent per opinar per ell mateix. Però m’agradaria fer una crida a qui estigués al seu costat aquella nit ( se que hi havia més gent, però no podia veure qui eren) de que verifiquessin aquesta denuncia, ja que si no ho fan estaran a la mateixa alçada personal i política que ell i no es podrien qualificar amb cap més adjectiu que escòria i còmplices.
A l’obrir el correu només arribar a casa, m’he trobat amb una carta de l’ajuntament sobre la “tinença responsable de mascotes” firmada pel senyor Santi Griera i Gusi, regidor de medi ambient. Esmento aquesta carta perquè m’ha sorprès en 2 coses, com els acudits en una de bona i en una altre de dolenta.
La bona es que es la primera carta en molt de temps que no es propagandística i que intenta fer un bé social al municipi.
La dolenta es que com sempre, Ciu mostra el seu desconeixement del municipi i de les seves problemàtiques. M’explico: En aquesta carta es pot llegir al punt tres com queda prohibit tenir animals al pati, terrassa,balcons,etc que pels seus sons destorbin el descans dels veïns. La veritat es que m’encanten els animals i sempre he tingut alguna que altra mascota i puc afirmar que els gossos no borden perquè si o per molestar. Ho fan normalment quan algú els destorba a ells o veuen perill d’invasió del seu territori. Es per aquesta segona raó que molta gent de Viladecavalls té gossos al pati, el nostre poble està format en gran part per torres i cases “d’alt estanding” on els seus propietaris aprofiten els seus animals de companyia, també com autodefensa a casa per prevenir robatoris. Tothom sap que el moment de major risc de robatoris es a la nit, on evidentment la policia no pot estar a tot arreu i el moviment al carrer es casi nul, però segons el regidor de medi ambient Santi Griera hem de tenir els gossos a dins de casa ben tranquil·lets i adormidets. A la mateixa carta diu que l’incompliment d’aquestes normes serà sancionat; així que si al vostre gos se li acudeix molestar en el moment de que algú envaeixi la vostra llar sereu sancionats. Com deia abans, no sempre que un gos bordi es perquè estiguin robant, es pot donar la circumstància de que algú molesti al animal, es per això que crec que seria bo fer una altre normativa que respecti el descans dels animals.
En el darrer punt de la carta ens comunica que s’ha detectat un increment de gats al carrer i que ens sol·licita que no els donem de menjar. No cal, els gats ja buscaran menjar a les escombraries fent inútil la tasca de reciclatge que practiquem molts ciutadans del municipi, i si no ho fan ja moriran de gana en qualsevol lloc del poble on es podriran i ambientaran el municipi amb una olor molt agradable.
Senyor Griera, estic d’acord amb vostè que hi ha molt mal educat que embruta els carrers del poble amb les defecacions i orins del seu animal i que la millor opció es educar, però siusplau no faci ordenances utòpiques i/o sense sentit, podria dedicar el seu temps a eradicar el problema que originen les colònies incontrolades de gats o a minvar la contaminació acústica que pateix el poble per la nit, no produïda per gossos, gats o canaris, sinó per ciclomotors trucats, cotxes amb la música a tot volum i adolescents amb ganes de gresca.
Estem just al mig del pont de Tots Sants i tot i que no sóc creient ( podria dir que gràcies a Déu sóc ateu), crec que aquestes festivitats són importants. M’explico… hi ha tradicions que en els moments que vivim de plena confrontació com els camps de gespa, la llei de memòria històrica, etc, ens fan recordar tot allò que veritablement val la pena. Potser a l’escriure l’article em surt una vena romanticona, però penso que el més important de la vida es la pròpia vida i tot allò que hem viscut en ella. Però en aquest món no estem sòls, compartim experiències amb familiars, amics, companys…, que en la seva majoria continuen al nostre costat, però altres malauradament ja no hi són. Es per això que en jornades com la de Tots Sants aturar durant una hora la nostra activitat i dedicar-la a recordar a aquells que un dia ens van fer costat, no es perdre el temps. Algú va dir un cop que una persona mor, quan ja ningú la recorda. Es per això que vull continuar recordant als meus avis i sobretot als meus amics Jordi Socias i Raül Esquivel, que van perdre la vida injustament ara farà 9 anys. En moments com aquest m’agradaria ser creient i pensar que estan en algun lloc rient-se de lo imbècils que som els de aquí avall o que m’escoltarien si els parlés o inclús podrien llegir aquest article des d’un món màgic, però no es així. Ells ja no hi són i quan hi penso crec que els hi va faltar moltes coses per fer i disfrutar, però llavors sento la seva essència, una espurna que em recorda que sovint jo tampoc estic aprofitant el temps i com estic convençut de que la vida només es viu una vegada m’haig de posar les piles. Hem d’aprofitar el temps!.
CAMPS DE GESPA
Parlant de tot allò que no val tant la pena com els camps de gespa artificials, m’agradaria aprofitar l’article per dir la meva. Com he dit sempre vull lo millor pel poble i com és lògic prefereixo dos camps de gespa a un, la manera en com es pagui es cosa dels que manen, suposo que ja s’espavilaran per poder fer-ho. Tot i això, si jo estigués en el equip de govern ho hagués intentat fer fa un o dos anys que
Per acabar veig que amb tota aquesta despesa continuarem uns altres 4 anys sense teatre municipal, però com sempre he dit, en aquest Ajuntament la cultura no interessa ( i això que actualment hi ha 5 grups de teatre al poble i les nostres obres les disfruten segurament molta més gent que un 6%). Prometo parlar d’aquest tema en el proper article, així com de
Bon Pont a tothom!!!!!
Disculpeu-me per haver tingut el bloc una mica oblidat aquesta setmana, però he anat molt atrafegat amb
Em vaig comprometre a fer una valoració personal dels primers cent dies de govern de CiU+Pva… Bé crec que la política que estan fent aquests dos partits no es la que el poble necessita, m’explico:
- Com l’estiu passat, l’alcalde ha tornat a aprovar projectes que a primera vista semblen molt beneficiosos per Viladecavalls com l’aprovació de la construcció de 48 pisos al carrer orenetes per joves. Segons informa el propi alcalde en el seu blog, al novembre es licitaran 15 més a Can Tries i properament 36 de lloguer a la zona de FILVISA. Deixant a banda la forma d’adjudicar aquestes obres que no sembla gaire legal, crec que abans de construir de manera irracional s’ha de fer un estudi de les necessitats del poble. Fa poc més de dos anys es van sortejar 17 pisos al carrer Rosari ( tinc la sort de ser propietari d’un d’ells). En aquest sorteig ens varem presentar 60 candidats dels quals només varem ser vàlids 32, es per això que potser fer 99 pisos per a joves en plena crisis immobiliària està totalment desorbitat. No hagués sigut millor potenciar els pisos de lloguer i fer construccions socials de veritat, es a dir, pisos de baix cost per a tothom i no només per joves? Tot i així encara faltarien per fer 70 més segons les promeses electorals de CIU… s’ha fet algun estudi per saber si realment es necessari tota aquesta edificació o es que ara es canviaran els barems per accedir a una d’aquestes vivendes?
- Desprès de cent dies de govern, encara no sabem quines són les prioritats i els acords del pacte CIU-PVA, s’invertirà en polítiques socials? Tindrem més serveis al poble per cobrir les necessitats del més de 7mil habitants que vivim a
- Desprès de cent dies continuem sense saber res més que hi ha eterns plens cada dos mesos que avorreixen fins i tot als propis polítics… increïble la postura de Paco Vega badallant tot el plè i fregant-se els ulls com si la cosa no anés per ell…
Per altra banda i sense entretenir-me gaire per no fer aquest article molt extens m’agradaria denunciar una sèrie d’atracaments a Can Tries, sembla ser que per toxicòmans procedents de
Per acabar donar des del meu blog tot el meu suport al meu company i amic Quico que va rebre un anònim amenaçant al seu cotxe. La veritat es que no crec en fantasmes i per tant no crec que se’ls hagi de tenir por, es més fàcil tenir-ne quan saps qui es la persona que et vol fer mal… sempre i quan sigui algú que faci por, casi sempre el que fan aquests tomàquets es riure i el ridícul.
Hola a tots/es, encara que potser sembla que l'actual govern municipal estigui arribant al final de la legislatura, nomès han passat 117 dies des de que es van celebrar les darreres eleccions municipals a Viladecavalls. Les actuacions de CIU+PVA han sigut criticades durament per els grups de la oposició i part de la ciutadania... nombraments sospitosos, presumptes amenaces, expropiacions, partidisme, amiguisme o adjudicacions d'obres il.licites son algunes de les coses que s'han publicat als blocs i al diari de Terrassa. Per altra banda la inaguració de la plaça de Can Turu, una bona Festa Major i la obertura de la autopista al seu pas per Viladecavalls poden ser les actuacions més destacades del govern CIU+PVA.
La setmana vinent hem comprometo a fer una valoració personal més implicita d`'aquests primers cent dies, però ara m'agradaria deixar-vos un espai per la vostra opinió.
Com valoreu aquest primers cent dies?
Crieu que les polítiques actuals són les que el poble necessita?
De no ser així quines mesures aplicarieu?
Si les eleccions fosin el més vinent, creiueu que cambiaria el mapa polític actual?
Moltes Gràcies, espero que participeu!!!!!!!!
Avui a la pàgina 14 del diari de Terrassa surt una noticia de la qual parlava el meu company Quico dies enrere en el seu blog. Tracta sobre el procés d’expropiació il·legal d’una finca de 10mil m2al carrer Arquitecte Gaudí, propietat des de fa 32 anys del senyor Antonio Caballero. Aquest senyor assegura que ha pagar religiosament el seu impost de contribució cada any i que ademès ha visitat freqüentment l’ajuntament per motius tributaris amb lo que demostra, juntament amb escriptures, mapes, informes del cadastre, etc que aquesta finca es seva i que el consistori ho sap. Ara però sembla que Foment i Ajuntament diuen que la zona que volen expropiar-li aquest senyor no es seva sinó una heretat de la família Tries que posseeix una empresa de construcció.
Amb tot aquest “lio” el que m’ha sobtat més es la reacció de l’alcalde. Sembla ser que ja no porta la disfressa de Robin Homs i ara ja es mostra tal com és, no dóna cap explicació ni cap prova de que la finca no sigui d’aquest senyor i es limita a dir textualment: “ El que tingui problemes pot anar al jutjat o a presentar una denúncia, o inclús a Foment, però serà estèril ja que el Ministeri sap el que ha de fer. No es tracta d’una institució menor sinó d’un ministeri”.
D’aquestes paraules dedueixo que:
1.- El meu alcalde no em representa com a ciutadà, ja que no puc tractar amb ell un problema major, he d’anar al jutjat. Creia que tenia el dret de poder presentar una instància o sol·licitar una reunió amb el batlle del poble…
2.- El Ministeri no s’equivoca mai, es clar es un ministeri!!!! Es curiós que el mateix article denuncia que el Ministeri no sap res d’aquest assumpte, però com he dit al punt 1, sembla que el senyor Homs no ho comunicarà perquè això es tasca del jutjat.
3.- Pocs mesos abans de les eleccions el senyor Homs es va atrinxerar contra Foment per soterrar el 4Cinturó. Que ha canviat ara? Abans el Ministeri es podia equivocar i ara no? O es que abans si que era una institució menor?
Com sempre aquestes preguntes quedaran sense resposta inclús al proper ple, que pel que sembla encara no s’ha convocat… Clar tenen massa feina com per fer-ho!. Es va passar de fer un ple mensual a un cada dos mesos, però pel que sembla potser hi haurà un ple anual de 564 punts.
Ahir els balcons de Viladecavalls tornaven a lluir amb les senyeres com cada 11 de setembre, els polítics feien les seves ofrenes florals i en Laporta aprofitava l’ocasió per criticar el sistema FIFA d’obligar als clubs a cedir als jugadors a les seleccions a canvi de res,les televisions estatals commemoraven l’aniversari de l’Onze S, Bin Laden amenaçava a occident amb nous atentats i molta gent aprofitava el pont per fer l’ultima escapada de l’estiu o disfrutar un dia de descans amb la família i els amics.
Ara la diada ja s’acabat, però no les reivindicacions. Des de Catalunya toca aprofitar les imminents eleccions generals per desenvolupar amb tota la seva força aquell estatut que ara fa un any varem votar amb molta il·lusió i que dia a dia es dilueix amb els problemes de RENFE, les apagades de llum i la repressió Ppera que ha portat, inclús la dimissió de Josep Piqué.
Tothom que hem coneix sap que no soc patriota i molt menys independentista, crec en una globalització social i cultural on cada cop les banderes i els escuts tinguin menys sentit i on cada cop ens puguem sentir mes ciutadans del món. Però una cosa es això i altre ser, amb perdó, gilipolles. Crec que hem de donar un pas endavant i ser pioners en política social, en sanitat, en infraestructures, en educació i en investigació però per això es necessiten diners, diners que cada any amb estatut o sense estatut volen cap a altres indrets sense estudis fiables de que sigui necessari fer-ho així. No crec que demani alguna cosa tan complicada, encara que cada 11 de setembre aquestes reivindicacions es repeteixin… suposo que hi ha altres prioritats estatals que no acabo de comprendre.
Escric aquest article amb la mala llet de tornar a la rutina i amb un mal de panxa, ressaca de les meves vacances a Egipte.
Ha sigut un viatge extraordinari, ple de emocions, de vivències, de nous amics i torno amb una altre manera de veure el mon. Egipte es màgic, només baixar del avió notes una olor diferent, una sensació estranya t’envolta, resultat d’un clima sec i calorós. Els colors groguencs del desert envaeixen tot l’ambient com si t’avisessin de l’aventura que acabes de començar.
Primer varem fer un creuer pel nil, tot gaudint dels impressionants temples de Luxor, Aswan, Abu Simbel… les llegendes dels grans Deus Ra, Toth, Seth, Horus i les Deesa Athor. Es inevitable fer un paral·lelisme amb les històries bíbliques de la religió Cristiana i veure com sovint les coincidències son massa grans per anomenar-les coincidències. Aviat, però t’adones conte que no tot es tan maco com sembla, la gent malviu del turisme jugant-se la vida amb barquetes venen chilaves i souvenirs o inclús nens amb mini barques apropant-se als vaixells cantant el porompomepero o
El que més em va impactar d’aquesta primera etapa del viatge va ser el poble nubi. Un poble Africà que per culpa de la presa de Aswan va haver de arraconar-se en un petit poblat i que gràcies a això malviu del turisme. Allà vam visitar l’escola, varem intentar menjar el seu berenar del benvinguda i ens van fer uns tatuatges de Henna que guardo amb molt de carinyo. Llàstima que només hi vam estar una tarda, jo m’hagués quedat tota una vida.
La segona etapa va ser al Caire. Canvi de xip totalment diferent, aquí es va agreujar encara més el xoc cultural. Desprès de visitar les monumentals piràmides de Keops, Kefren i Micerinos i la colossal Esfinge, uns cuants vam decidir visitar la ciutat pel nostre compte. Sortir de la rutina turística i veure l’essència d’una ciutat musulmana de 18 milions d’habitants. El resultat va ser tan impactant com decebedor. Ho sento però encara que vaig anar amb la ment més oberta que mai a veure i respectar una cultura diferent, no puc entendre una ciutat extremadament racista, on les dones europees son vistes com a Putes i les musulmanes com a joc d’entreteniment dels homes. Em va bullir la sang cada cop que em trobava amb nanos de la meva edat orgullosos de portar 4 dones de la mà tapades fins als ulls.
Es curiós veure com una societat tan avançada com l’egípcia fa 4500 anys hagi fet aquest canvi social i cultural….
El darrer dia ens ho vam passar teta al museu del Caire on hi ha tot el tresor trobat a la cambra funerària de Tut Ank Amon i comprant i regatejant al Basar de Al Halili. Finalment un sopar d’acuminat amb els nous amics compartint les vivències d’aquesta gran aventura que no ens ha deixat indiferent a ningú i tornada a casa on el rellotge aturat durant 8 dies torna a marcar el temps amb més duresa que mai.
Tot i així creieu-me si us dic que ara els problemes no semblen tan grans com abans… per gran les piràmides!!!!!
Ànim i molta sort pel nou curs que comença!!!!!
Hola a tots/es; encara que el blog l'obriré oficialment el dia 3 de Setembre un cop torni de vacances amb moltes sorpreses, per cert, he decidit fer un incís i editar una noticia rebuda per un "amic anònim" al meu e-mail. Us he de dir que comparteixo molt l'opinió del Lluís sobre els anònims ja que entenc que qualsevol queixa ha d'anar signada per poder rebatra-la i que l'acusat es pugui defendre, però com que aquest anònim m'ha deixat el seu meil, suposo que si algú vol contestar aquesta quiexa jo mateix la puc fer arribar via meil al seu denunciant.
Aprofito l'avinentesa per convidar-vos a utilitzar el blog com un espai on poder expresa el que volgueu, sempre i cuan sigui des del respecte i la coherència.
Un petò tots/es, ens veiem desprès de les vacances!!!!!!!
VECINOS DE VILADECAVALLS:
COMO YA SABEIS EN NUESTRO MUNICIPIO, Y MAS CONCRETAMENTE EN CAN TRIAS DISPONEMOS DE UN POLIDEPORTIVO MUNICIPAL, PARA QUE NUESTROS NIÑOS PUEDAN REALIZAR ACTIVIDADES DEPORTIVAS.
PUES NO, HOY EN DIA NUESTROS NIÑOS HAN DE BUSCAR ACTIVIDADES DEPORTIVAS FUERA DE SU BARRIO, PORQUE LOS SEÑORES QUE DIRIGEN LA ENTIDAD LLAMADA U.D. CAN TRIAS, PREFIERE ACOGER A LOS NIÑOS DE FUERA DEL MUNICIPIO, AUNQUE ESTO REPRESENTE TENER QUE ECHAR A LOS DE SU PROPIO MUNICIPIO.
SI, COMO HABREIS DEDUCIDO, HAN ECHADO A NIÑOS DEL MUNICIPIO Y HAN COGIDO A OTROS DE FUERA.
LOS MOTIVOS SEGÚN ESTA ENTIDAD, ES EL EXCESO DE NIÑOS. NOS PREGUNTAMOS ¿DE DONDE?, PORQUE NO CREEMOS QUE EN NUESTRO MUNICIPIO EXISTA EXCESO DE NIÑOS PARA QUE LES TENGAN QUE DAR LA PATADA EN EL CULO.
POR NUESTRA PARTE, APELAMOS AL BUEN ENTENDIMIENTO DE NUESTRO AJUNTAMENT Y DEL CONCEJAL DE DEPORTES (EX PRESIDENTE DE LA U.D. CAN TRIAS) PARA QUE ESTE ASUNTO SE RESUELVA DE LA MEJOR MANERA.
TAMBIEN QUEREMOS CONTAR CON VOSOTROS VECINOS, PARA QUE DE ALGUNA MANERA EXPRESEIS VUESTRO MALESTAR ANTE LAS DECISIONES TOMADAS POR ESTA DIRECTIVA, PORQUE HOY HAN ECHADO A NUESTROS HIJOS, PERO QUIZAS MAÑANA ECHEN A LOS VUESTROS.
LA U.D. CAN TRIAS DEBE SER LA CASA DEPORTIVA DE TODOS LOS NIÑOS DEL BARRIO. Y POR LO TANTO CREEMOS QUE SE HA DE DAR PRIORIDAD A LOS NIÑOS DE AQUÍ, Y DESPUES A OTROS.
SE NOS HA DICHO QUE LA DECISION VIENE PRECEDIDA PORQUE SE HAN DE MANTENER LAS CATEGORIAS. YO OS PREGUNTO VECINOS...¿QUEREIS QUE VUESTROS NIÑOS DISPONGAN DE UN LUGAR DONDE REALIZAR SUS ACTIVIDADES DEPORTIVAS? O BIEN ¿QUEREIS QUE POR ENCIMA DE TODO SE MANTENGA LA CATEGORIA, AUNQUE ESTO REPRESENTE QUE A VUESTROS NIÑOS SE LES TENGA QUE ECHAR DEL CLUB Y DEBAN BUSCAR SITIO EN OTROS LUGARES?
VOSOTROS, SOCIOS, VECINOS, AMIGOS, ANUNCIANTES, Y SOBRE TODO USTED SR. REGIDOR DE DEPORTES DEL AJUNTAMENT DE VILADECAVALLS, TENEIS LA PALABRA.
U.D CAN TRIAS PARA LOS NIÑOS DEL MUNICIPIO
A les darreres eleccions municipals, a l’hora del recompte, vaig viure una situació insòlita que no vaig voler comentar en el seu moment ja que creia més adient acceptar la derrota i no inflar més el globus de la crispació que havia estat present durant tota la jornada, la campanya y la pre-campanya. A més a més tampoc entenia molt bé el que passava…
El fet es que al arribar a l’ajuntament, els rivals polítics estaven fora de sí, no coneixien ni als seus propis companys, es podien veure cares desencaixades, escoltar crits i casi hi havien castanyes per controlar la pantalla de l’ordinador on sortien els resultats oficials de les eleccions. Total, que allò semblava més una situació de crisis nuclear que una victòria electoral.
Ahir al llegir el bloc del meu amic Carles Rodríguez (nº2 de ICV), vaig entendre una mica millor el que passava aquell dia. L’explicació la trobareu en el següent punt que he copiat literalment de la pàgina del Carles ( espero que no t’enfadis…):
3- Retribucions:
Sebastià Homs: 42.800 euros bruts l’any. 3.500 euros al mes
Paco Vega: 34.240 l’any i 2.800 cada mes.
Regina Parellada: 17.120 l’any i 1.400 cada mes
Antoni Raso: 750 al mes, més 150 per Ple.
Jose Valero: 750 al mes, més 150 per Ple.
Resta de regidors de CiU: 675 al mes, més 150 per Ple.
Ahir a la tarda però, la situació va ser encara pitjor… Es clar s’havia de decidir aquest punt i altres 30 més, 32 si contem els dos amb caràcter d’urgència que es va treure de la màniga el senyor Homs. M’hagués agradat molt poder haver-los presenciat in situ, però com que el senyor policia de l’entrada no em va deixar passar, el que puc explicar es el que m’han comentat els presents a l’acte.
Per no estendre’m només relataré algunes coses, entenc que 32 punts en un blog es infumable, més o menys igual que en un plé. M’agradaria denunciar la actitud del senyor alcalde que va treure la paraula dos cops al portaveu de IVC i una al meu company Kiko, cosa que no només em sembla immoral i reprovable, també dictatorial. M’agradaria destacar i aplaudir la valentia del Kiko que al veure el primer punt urgent es va aixecar i va marxar de la taula del plé. ( aquest punt es referia a la ampliació del polígon de Can Mir!!!)
Per últim i vist o escoltar com es va desenvolupar el plé m’agradaria exposar la meva opinió. Crec que tenim una alcalde immadur que es mou per revenges i per interès personal amb lo que ara entenc que sigui tan amic del senyor Vega, són iguals. Un alcalde incapaç de governar bé i entenc per governar bé transmetre tranquil·litat a la ciutadania i afavorir els interessos del poble…Un alcalde que no sap entendre que majoria no vol dir dictadura, hi ha gent que ha votat a altres partits i que tenen el dret i el deure d’exposar les seves idees i defendre així els interessos dels seus votants. Però el que es més preocupant senyor Sebastià es que vostè ho tenia molt fàcil perquè com va recordar ahir, vostès són 7 i els demès 6. Tenen majoria i la oportunitat de calmar les aigües del riu. Han guanyat les eleccions, han presidit una gran festa major…. Es que no es poden dedicar a guanyar-se el sou que s’han autoimposat i crear un clima de tranquil·litat?
Al menys deixi’m que els hi doni les gràcies als governants de CIU i PVA perquè ara al menys ja ho entenc…
En el darrer article que vaig escriure vaig criticar la manera de fer de l’Ajuntament per la poca informació que teníem sobre
Per contra no puc entrar a valorar la orquesta de dissabte ja que el meu germà es casa el proper día 14 i estavem fent l’acomiat de solter ( Si em permeteu en paralaré d’això properament). Per últim vull destacar la gran tasca feta pel grup Galop-ets que dirigits per en Jordi Dueso van posar la pell de gallina als presents amb l’obra Stupends-Rap.
De totes maneres per seguir milorant aquesta festa que cada cop reuneix a més veïns no estaría malament una mica més d’imaginació per tenir una mica més de varietat en les activitats, ja que encara que les actuacions siguin de gran qualitat continúo pensant que l’únic que varia són els grups i que l’oferta es casi bé la mateixa.
Aquest dijous comença
Desprès de veure la oferta per
El que si que ha canviat es el programa de mà ( el tríptic de tota la vida) i no seria just si no felicités al dissenyador d’aquest. Un programa de mà divertit fresc i útil ( a qui com jo no l’hagi rebut, es un vano desplegable) Però inclús aquí es troba a faltar una petita felicitació de les festes del nostre alcalde, ja que només se li veu la foto. Senyor Sebastià, ja l’hem vist suficient als diaris aquest darrer any i ja el coneixem, no creu que podia haver tingut el gest de felicitar les festes al poble amb 4 ratlles, tampoc es tant difícil…
I ja que el senyor Ohms no s’ha dignat a felicitar les festes, permeteu-me que com autor del blog us desitgi, malgrat tot, una bona Festa Major!
Ahir es va poder veure i llegir a tots els mitjans informatius l’últim estudi sobre el consum de drogues fet a Europa i em va doldre molt que Espanya està la primera de la llista. Som incapaços de guanyar un mundial a futbol, tenim un dels sous més baixos de tota
He llegit la “Veu de Viladecavalls” un blog molt recomanable i he vist que parlen sobre el tema de la drogoaddicció a Viladecavalls. Es un bon tema per plantejar, sovint ens posem una vena als ulls perquè vivim en un poble pijo i creiem que tot això només els hi passa als yonkis de vena a les barriades i ens autoenganyem pensant que per un porro que es fumi el nostre jovent no passa res…. Es veritat que jo crec en la legalització del cànnabis, no m’amagaré a hores d’ara, tot i que jo no fumo però s’ha de saber diferenciar entre fumar un porro de tan en tan i fumar cada dia. Si algú veu alcohol cada dia es possible que sigui alcohòlic, de la mateixa manera algú que fuma porros cada dia casi segur que esta enganxat. I això que vol dir? Síndrome de abstinència, la mort de moltes neurones, depressions, buit emocional, disfuncionalitat, canvis de humor, falta de concentració, agressivitat, etc. Potser semblo molt exagerat, però es la realitat només que a vegades no tenim ganes de sentir-la.
Tema a part es el de al cocaïna, segons l’estudi, a Espanya es consumeix una cinquena part del total Europeu i ja estem per sobre dels EEUU ( on hi ha el Bronx, Harlem i tot allò que veiem a les pel·lícules), encara creieu que a Viladecavalls no hi ha consum? Per que hem de ser especials? Vivim a la mateixa societat, al mateix país… A Viladecavalls també tenim aquest problema. Un problema que com diu l’anunci, ja no te la cara que et penses, les drogues avui en dia son socials, existeixen i estan a l’abast de tothom.
A Terrassa un grup de joves assessorats per un grup terapèutic estem movent una nova associació d’ajuda al drogodependent, tot just ara comença a agafar forma, però pretén donar sol.lució a qui ho demani i també fer una gran tasca de conscienciació social.
Si algú te cap dubte o vol ajuda o simplement vol col·laborar em podeu enviar un meil totalment confidencial a la meva adreça de correu: pinxobkt@hotmail.com.
El cap de setmana passat ( el dels dies 2 i 3 de Juny) l’Escola de Futbol de Viladecavalls va celebrar el seu torneig estival que fa cada any. Enguany han vingut equips amb renom com el Martorell, el Martinenc, o l’Europa i per suposat els equips de casa, el Can Tries i l’Escola de Futbol de Viladecavalls. Per orgull dels que em mamat futbol pels 4 costats el nostre equip va resultar vencedor de 6 de les 8 categories que competien. M’agradaria destacar el paper del cadet, ja que no només ha guanyat aquest torneig sinó que també ha pujat de categoria a 1 Catalana. Felicitats nois!!!!!!!!!
Malauradament com en aquest poble tot està polititzat hi ha qui ho aprofita per intentar guanyar punts. Fins aquí tot normal s’ha fet i es farà sempre…. Lo dolent es que hi ha gent amb més capacitat per fer-ho i altres mes cutres... M’explico: el cas es que el diumenge va aparèixer pel camp de futbol el senyor Paco Vega i va participar en l’entrega de premis… fins aquí tot normal per mi com si vol donar els premis la tieta de l’àrbit. El que si que em toca més els dallonses es que ho fes en qualitat de Regidor.
Es veritat que el PVA ha guanyat un regidor a les urnes, però fins que no prenguin possessió dels càrrecs, els actuals regidors són els que hi havien aquests 4 anys i crec que es mereixen tot el respecte. A més a més es possible que el PVA decideix-hi córrer la llista i un altre ocupi el lloc de regidor que li correspon al senyor Vega…
Parlant clar que el diumenge 3 de juny del 2007 una persona es va presentar al camp de futbol de Viladecavalls i va repartir uns premis suplantant a un altre persona ja que ell encara no és regidor, mentint així a tothom que era present en aquell moment, amb l’únic fi de guanyar popularitat perquè en 4 anys no se li ha vist mai veient cap partit.
Gràcies senyor Vega per mostrar al poble la seva veritable intenció presentant-se a les eleccions, de vostè ni tan sols se’l pot acusar de partidista, simplement de populista. Espero que recordi que els propers 4 anys ha de governar pel bé del poble i no pel seu propi. I un consell: ja que te 4 anys per fer la campanya que vulgui, esperis a ser anomenat legalment regidor i no sigui tan cutre i perdoni l’expressió de presidir actes públics abans d’hora.
Arriba un moment en la vida en que has de prendre grans decisions i aquestes normalment mai són fàcils. Jo estic en aquest moment, afortunadament he aprovat l’accés a la universitat per majors de 25 anys, però per contra no tinc nota per fer la carrera que volia a Terrassa. Es per això que estic en una mar de dubtes cap a on ha d’anar la meva vida els propers anys.
Vull fer Teràpia Ocupacional i on segur que si que puc anar es a
Es molt possible que al lector del blog no l’interessin els meus dubtes existencials i que esperes llegir crítiques polítiques, un nou capítol sobre les meves trifulques amb els components i amics del PVA, anàlisis de les eleccions, etc. Ho sento per tots ells, però crec que la meva vida es més important que això i com tinc constància de que no només els meus enemics polítics miren aquest blog, sinó que també ho fan els meus amics ( on estan inclosos els meus companys de llista socialista) volia que sabessin que desprès d’un any de casi no descansar per compaginar feina, política i estudis ho he aconseguit.
Estic orgullós de mi mateix i molt agraït a tots els que m’heu recolzat, comprès i ajudat. Seria impossible nombrar-vos a tots, però com vosaltres ja sabeu qui sou i lo que heu fet per mi m’ho estalvio, moltes gràcies a tothom!
Com ja vaig dir, m’agradaria que aquest blog fos un lloc lliure on qui vulgui pugui posar la seva opinió. El tema que proposo es clar: Quina es la teva opinió sobre els resultats electorals de les eleccions municipals d’enguany? En que s’han equivocat les diferents forces d’esquerres per patir una notable pèrdua de vots?.
Espero les vostres opinions!!!!!!
RESULTATS ELECTORALS:
CIU……………………………. 6 Regidors
PSC……………………………. 2 Regidors
ERC…………………………….2 Regidors
ICV……………………………..2 Regidors
PVA…………………………….1 Regidor
PP.................................................0 Regidors
Aquesta es una setmana difícil pel socialistes com podreu imaginar, teníem grans expectatives en aquestes eleccions municipals que al final s’han quedat en poquet, no ens hem d’enganyar i hem d’analitzar bé el perquè de la pèrdua de 150 vots que han suposat a la vegada la pèrdua d’un regidor.
Es cert que seguim sent la segona força més votada de Viladecavalls i que hem notat molt la forta abstenció d’aquestes eleccions, però tot i així haurem de fer autocrítica i tornar a treballar fort per fer una bona oposició i tornar a guanyar-nos la confiança dels votants. Hem trobat una pedra en el camí, però ens hem d’aixecar ràpid per no perdre pistonada.
En el pla personal no cal que us digui que la nit del diumenge va ser dura, però vaig viure l’experiència de ser per primera vegada membre d’una llista política en una jornada electoral on vaig aprendre molt més en un dia del que m’esperava
M’agradaria destacar la bona sintonia i la normalitat que va haver-hi entre casi tots els apoderats i interventors presents, on no van faltar les rialles i els bons moments entre nosaltres. Els meus agraïments als apoderats d’ERC , de ICV i de CIU així com a
Per últim felicitar al senyor Sebastià Homs que serà el nou alcalde de Viladecavalls tal com han volgut els electors, espero que les promeses electorals no quedin en promeses i es posi les piles perquè hi ha molta feina a fer.
Avui cuan ja anava cap a casa, després d'una magnífica sardinada a Can Tries, m'han deixat veure un escrit que firma la candidatura del senyor Vega que m'agradaria contestar.
En aquesta el senyor Vega fa referència entre altres coses al meu discurs del sopar de presentació de candidatura que vaig penjar en aquest blog. Com el lector el podrà veure una mica més avall si vol pot comparar el que vaig dir jo i del que m'acusa el senyor Vega.
Veureu ell sembla que faci un judici als meus guions teatrals. Gràcies per donar-me l'estatus de guionista però si mai haguès vingut al teatre sabria que jo nomès he fet d'actor amateur i vaig dirigir una obra amb força éxit, i encara que moltes vegades m'ho he plantejat no he fet cap guio teatral. De totes maneres el convido a anar algun cop al teatre, potser així comença a veure la vida amb una mica més d'humor.
Bromes a part, el motiu de la quiexa vé per la comparació que vaig fer del fet de posar les seves sigles al seu partit polític amb el Grupo Independiente Liberal que lideraba Jesus Gil a Marbella. Ho sento senyor Vega, però es que a mi em continua fent molta gràcia que en el 2007 algú encara faci aquestes coses. Bé lo curios del cas es que es lamenta de que el compari amb una persona morta i amb un pasat delictiu sense cap prova.
Miri senyor Vega jo no he fet referència al pasat delictiu del senyor Gil i no l'he volgut comparat mai amb aquest aspecte d'aquest senyor. Si jo tinguès cap prova de que vostè es un delincuent l'hauria denunciat.
Però perquè ho diu vostè senyor Vega? Potser oculta alguna cosa?
D'on li vé aquesta por a 2 dies de les eleccions?
Jo cuan era petit vaig trencar un gerro de ma mare i cuan van arribar el primer que vaig dir va ser: S'ha trencat el gerro sól, jo no l'he tocat
Està fent el mateix vostè?
I que consti que jo no l'acuso de res, simplement em faig preguntes a perquè vostè adopta una postura defensiva a una cosa que jo, almenys, no he dit ni he expressat mai.
I la prova es que una mica més avall hi ha el meu discurs on tothom podrà comprovar que vostè si que acusa en fals i fa demagògia.
Nomès dos coses abans d'acabar, si ha de parlar de mi siusplau li agrairia que es referís a mi com a Manel i no com "al tercer de la llista", es més concret i la gent sabrà de qui està parlant i a qui esta acusant.
La segona es una dita que em va dir una persona molt propera a mi: "Humildat, honestedat i transparéncia i allá cada uno con su consciencia"
Bona Nit a tothom!
Tot arriba al seu fi, sempre ha passat així i sempre passarà. Les coses que comencen per força un dia o un altre s’han d’acabar, però al mateix moment que acaben s’obre una nova porta i comença una altre de nova.
Així demà s’acaba la campanya electoral municipal i el diumenge començarà una nova etapa política a Viladecavalls. Per mi han sigut dos setmanes molt intenses, els que em coneixeu sabeu que m’ha coincidit amb uns exàmens molt importants per mi i que he volgut estar al 100% en tot el que he fet aquests dies. He treballat, he descobert coses noves i m’he sentit més viu que mai, en definitiva m’ho he passat de Puta Mare!!!.
Es per això que afronto aquestes eleccions amb molta il·lusió i amb ganes de que tots els projectes promesos es facin realitat en els propers 4 anys. Crec que hem fet una campanya neta amb el convenciment de que la tranquil·litat i la honestedat que hem demostrat tenir es la que necessita el poble ja que si a l’anterior tripartit de
He conegut a gent increïble de la nostra llista, gent molt vàlida que ha preferit romandre en un segon pla per motius laborals, d’edat o personals i he sentit el recolzament de moltes persones de
Entre tots els consells que m’han donat vull destacar 2; el primer: “No diguis res sense pensar molt bé el que dius perquè es pot utilitzar en contra teva”, el segon: “ Tothom té un preu, la diferència entre algú honest i algú corrupte es saber quan estan a punt d’arribar al teu i plegar abans”. 2 Lemes que penso portar sempre al meu cap per poder anar a dormir tranquil cada nit, com fins ara, ja que la veritable recerca de la felicitat està en el camí de la transparència i la humilitat, camí que vull seguir fins al final.
Moltes gràcies a tothom i per últim cop us demano:
Voteu Futur
Voteu Socialista
Voteu il·lusió
Voteu PSC
Salut a tothom!!!!!!
Només queden set dies per saber qui governarà Viladecavalls els propers 4 anys i sembla que tots els grups municipals estem fent la nostra feina i això arriba més apretat que mai. Bé tots no ja que sembla que els “amics” del PP no estan fent cap acte de campanya amb lo que dubto que es prenguin seriosament l’ajuntament de Viladecavalls i tot el que això comporta….
Així el votant de Viladecavalls ha de saber que qui vulgui governar el poble i impulsar el seu projecte haurà de pactar, no hi ha més remei i per altre banda no hi ha res millor per la salut democràtica que un govern de coalició on hi hagi representades diferents idees.
Des de el PSC tenim clar el que volem, un pacte amb les esquerres del poble, principalment amb ICV amb la que hi ha bona sintonia i ens complementem bastant bé. Un pacte amb esquerra republicana? Sembla que pel que diu en Lluís Soler al seu blog que ells tenen la convicció de tenir les mans netes per pactar amb qualsevol. Vist el “pollo” que hi ha hagut durant la darrera legislatura no crec que puguin o vulguin pactar amb la dreta del poble ( CIU + PVA), ho sigui que no li queden gaires opcions tampoc. De totes maneres ja que ells opten per no mullar-se i no dir les coses clares qui vulgui un canvi a Viladecavalls, una manera diferent de veure les coses, una política social de debò i fer la transformació que el poble necessita per tornar a omplir els carrers de gent i evitar que Vila sigui una ciutat dormitori que voti socialista, que voti PSC.
Per acabar si que m’agradaria donar suport a ERC en el que fa referència a l’estripada de banderoles. Es de molt mal gust que tot l’esforç que es posa en una campanya electoral ( tan econòmic com personal) se’l carreguin quatre fascistes en uns actes vandàlics que no se quin tipus de gratificació pot tenir, però que em recorda massa a temps passats on no hi havia llibertat de expressió. A més a més es de tontos carregar-se uns cartells que en una gran part estan subvencionats amb diners públics que guanyem tots els partits polítics a canvi de treballar pel bé del poble. Es a dir han estripat uns cartells que ells mateixos han pagat…. Increïble!. I el que es més greu es que PVA ho aprofiti per penjar els seus en el lloc on hi havia aquests cartells. Potser ens podem fer una idea de qui i amb quins propòsits es presenta a l’alcaldia de Viladecavalls
Espero que el proper 27 de Maig els ciutadans del nostre poble acudeixin a les urnes amb conseqüència i votin amb el cap i amb el cor. Nosaltres no hos defraudarem i anirem sempre amb la veritat per davant ja que es la única manera que tenim d’anar a dormir tranquil·lament i amb el cap ben alt, com sempre es clar.
Ens veiem diumenge que bé!!!!
Hola a tots/es!!!!
Com veieu s'apropen les eleccions municipals. Des de el Psc creiem que hem fet un bon treball per fer el canvi que Viladecavalls necessita, ara que tothom parla del canvi climàtic nosaltres també volem que canviï el clima polític de Viladecavalls, però cap a bé. Cap a l'esquerra social.
Tot i axí qualsevol proposta es benvinguda ja que volem un poble desde el poble, amb el poble i per el poble. Es per això que m'agradaria que puguessiu opinar en el meu blog sobre tot allò que volgueu.
Com que ademès veig que entra gent però no participa obriré un article d'opinió com aquest cada mes. En les vostres opinions podeu parlar de tot: del Barça, de concerts, de queixes al nostre partit, als altres partits, de tot allò que us vingui de gust! ( sempre que sigui amb respecte es clar.
Així que ja sabeu aviam si així li donem una empenta a aquest blog que te ganes d'escoltar-vos!!!!.
Manel Martínez
Potser algú es preguntarà i que hi fa un teatreru com el Manel en una llista política?
Bé hi ha moltes respostes, la primera que us puc donar es que vist el panorama dels darrers últims anys a l’Ajuntament, ni el millor guionista hauria fet una obra semblant. I es que hi ha hagut de tot. Al principi la força d’esquerra republicana desconfiava de les altres forces d’esquerres i fa una traïció en tota recla pactant amb qui s’havia jurat que no pactaria mai de la vida, llavors neixen els primers conflictes entre ells que acaben amb la sortida d’en Jordi Dueso i una persecució despietada en contra de la seva persona. Més tard l’alcalde surt per potes de l’ajuntament via França com si se li apareguessin vells fantasmes i es volgués exiliar. Un misteriós exili que no sabem com ni quan acabarà i el que es més important per que es va exiliar? Sembla que el guionista ens ho vol deixar per una segona part…. I aquí acaba el primer acte de la obra. Apassionant no? Doncs encara falta el segon acte… Aquest comença amb un atac de banyes entre les forces governants i la corresponent sortida d’ERC del govern, El nou alcalde es queda sol, però sap aprofitar l’ocasió per donar-se a conèixer com el salvador del poble i del cuart cinturó, una mena de Robbin Hood de classe alta del segle XXI, constructor d’obres faraòniques com piscines i teatres pròpies d’una peli futurista, però que en realitat l’únic que és capaç de fer es un Nyap de rotondes a l’entrada del poble. En tot això hi ha les conseqüents reprimendes de l’oposició, però ell fa com el nen mimat de la classe que encara que li estirin de l’orella continua amb els seus somnis de grandesa. Somnis, però que es converteixen en fantasmes i fan que faci trontollar tot el seu cercle al fer fora a l’’unica persona coherent del seu partit, potser va ser perquè volia ser l’únic “salvador” de convergència? Però cuan sembla que el segon acte es apunt d’acabar entra en escena un personatge sorpresa, un vell conegut de
Vist tot això encara us estranyeu que vulgui formar part d’un guió com aquest? A més a més encara falta escriure el tercer acte, però aquest el guionista de la democràcia ha fet que el puguem escriure tots nosaltres el proper 27 de maig.
1 altre punt que m’ha fet decidir per fer aquest pas es el fet d’haver viscut al poble desde sempre i haver patit les seves transformacions. El poble creix cada dia, però en canvi hi ha cada cop menys gent al carrer. Viladecavalls un dels pobles més bonics de la comarca, però en canvi la gent no ho disfruta. La veritat es que no els culpo ja que a Vila cada cop som més, però ni hi ha res. Aquesta frase fa ràbia però quantes vegades no l’heu escoltat d’un veí o d’un amic que us ve a visitar?
La dreta que ha governat tants anys el nostre poble l’ha convertit en un poble de ciment, típic de la dreta per una altra banda, però ara toca que l’esquerra faci la transformació social que demana la nostra Vila a crits, per que ja no volem més una ciutat dormitori, volem un poble per viure. Un poble unit i no una sèrie d’urbanitzacions separades per velles rancúnies que ja ningú entén .
El que fa que estigui en aquesta llista i no en un altre es la educació que he rebut de petit. Una educació basada en la humilitat, la solidaritat, la igualtat i el treball. Valors propis del PSC. Ser socialista no és una moda, es un sentiment. Se que hi ha molts joves, votants i no votants socialistes que veuen altres partits d’esquerres més de moda, però la política es més seria que tot això i si hagués volgut seguir una moda potser amb 18 anys hauria portat el cap rapat i una alpha. No es d’estranyar però la educació que he rebut ja que el meu pare es socialista convençut de sempre i un dels grans culpables que ara el PSC estigui on està i amb series opcions d’aconseguir l’alcaldia de Viladecavalls.
Ahir dissabte va haver-hi la presentació d’ ICV per Viladecavalls, desde aquí la meva felicitació al seu grup per la feina ben feta. El grup municipal d’ICV ha fet una bona oposició dins l’Ajuntament de Viladecavalls defensant causes com la del 4rt Cinturó desde el principi, denunciant la falta de tacte en lo que correspon a barreres arquitectòniques o amb la destitució improcedent i immoral del Jordi Deso com a responsable de Ràdio Vila. Ahir els presents vam comprovar com aquesta agrupació segueix apostant per la coherència i va fer una presentació sèria, amb bona presència i molta joventut. Mostra de la joventut amb la que conta aquest grup polític, jo no només a Viladecavalls es la presència en el Parlament de
Però la llàstima es que casi
Pot semblar una tonteria, però no ho és. Ja que en aquest país sembla que el mal moral que pot fer desaparèixer literalment del mapa un poble històric del Vallès no importa a ningú i que només importen les coses quan es parla de diners, doncs parlem de diners. Vivim en un poble de constant moviment gràcies a empreses com
Tot això no es podria evitar?????
Com alguns ja sabeu, he decidit presentar-me a la llista socialista a les properes eleccions municipals de Viladecavalls. Son moltes les raons que m’han emputxat a fer-ho, com el
convenciment que el meu poble necessita un canvi d’una política fonamentada en el totxo i en el creixement desmesurat a una política social. CIU ha fet el que havia de fer, no em queixo, òbviament una política de dretes i capitalista ho havia de fer un partit capitalista i de dretes, però com s’han oblidat de les necessitats de les persones ara toca que els partits d’esquerres apostin per tornar a transformar Viladecavalls i fer que el poble torni a ser un poble per conviure i no una petita ciutat dormitori. Em presento a la llista socialista amb la il·lusió de potenciar la cultura com a eix d’unió entre els nostres convilatans, la joventut com a motor social del poble i de que l’Ajuntament tornarà a ser la casa de la vila i no un estament un hi ha els polítics. A més a més, crec que el nostre cap de llista Francisco Garcia Cano, més conegut com el Kiko, està sobradament preparat per dur a terme aquesta tasca. Espero que no us decebem desprès de les eleccions i que puguem dur a terme el nostre programa electoral, un programa fet i pensat per la millora de la realitat social del nostre poble i de les persones que hi vivim.
A continuació us deixo la llista proposada pel PSC de Viladecavalls:
1. Francisco García Cano
2. Conchita Martínez Carrero
3. Manel Martínez Martí
4. José Fresno Chamarro
5. Maite Rosario Molina
6. Juan Antonio Rodríguez López
7. Javier Trullàs Cabanas
8. Cristina Ocaña García
9. Dani Vega Cobos
10. Ángela González García
11. Cristina García Asensio
12. Manuela Sánchez Prados
13. Antonio Rodríguez Viñuela
14. Luis Aros Novellón
15. Josefa Ayala Ibáñez
16. Manuel Martínez Moreno
Aquest monòleg el vaig representar el 23 de desembre de 2005, 5 mesos desprès de comprar-me el meu pis
Avui vinc a explicar-vos una tonteria que he fet.... Si, amics em fa una mica de vergonya, però justament ara que esta tan mal vist fer coses pròpies per conviure, com ara no se que us diria... si un estatut! Ara que la església torna amb més força que en temps de la inquisició per “fomentar” els valors de la família i de l’educació... jo vaig i m’independitzo per anar a viure amb la meva novia sense casar-me ni res. Però això no es tot, perquè encara us diré una altre cosa: No només estic vivint en pecat sinó que a més a més la meva novia i jo mantenim relacions sexuals!!!
Si, m’he independitzat i he aconseguit algo que semblava impossible, viure a Viladecavalls. Si, no es que m’hagi tocat la loteria o que hagi fet un “bragutezo” per pagar-me una casa de 100 kilos ( en un monòleg anterior em queixava perquè valien 50),no la veritat es que per fi en aquest poble han fet una cosa bé i han fet uns pisos per a joves amb un preu raonable. Els pisos son nomes per a joves perquè se suposa que si tens més de 35 anys ja et pots comprar una de les cases de 100 kilos, el que vol dir que si tinc 25 anys d’aquí 10 seré ric!!!!! Mira tu cada cop estic més content.
Ara que posat a queixar-me, ja els podien haver fet una mica millor i no m’agrada fer conyes del que podia haver sigut una desgràcia, però quan ja estaven acabats, van modificar la façana perquè queia. La veritat que el primer que ens van donar ( molt abans de les claus) van ser una llista amb els contactes dels constructors pèls possibles desperfectes. Perdó, he dit possibles,... volia dir DESPERFECTES. Jo, Per exemple tinc la porta corredera de la cuina de dos colors, em van travessar la paret per atornillar la “caixa dels ploms” de la llum i el que es més bèstia, em van posar l’interfono entre la paret i la porta de tal manera que no cabia la mà per agafar-lo.
Ara que per animalada la que li van fer al meu veí Joel: Quan li van posar les ratxoles del terra van jugar al tetris, bé suposo jo perquè està cada una d’una manera diferent. Ara això també té les seves avantatges perquè quan camines fas esport ( ara pujo, ara baixo), si portes un plat a taula practiques per fer equilibrisme i lo millor pots jugar a la xarranca sense pintar a terra..
El que jo no sabia que fos tant complicat es amoblar-lo. Sempre me’n recordaré del primer cop que vam anar a l’Ikea.
Just abans d’entrar em diu la meva novia: Ja veuras que divertit, no estàs nerviós? Divertit?!!!, jo Quan em va dir això pensava que anàvem a un parc d’atraccions dels mobles o algo. Que veuríem a un tio disfressat del Mickey Ikea Mousse donant-nos la benvinguda, que en la secció de dormitoris hi hauria llits elàstics per tirar-te als llits de veritat, tobogans dins dels armaris o culumpis amb les diferents cadires i lo que es més important Play Stations en els sofàs per poder trobar un que s’adapti a tu mentre jugues. Però no a Ikea em vaig donar compte que només hi ha mobles per tot arreu!!!. Ara lo que si que em vaig posar va ser nerviós,.. però de la gent que hi havia, jo pensava que a l’agost tothom estaria de vacances a la platja o la muntanya, però suposo que es va córrer la veu de que Ikea era com un parc d’atraccions, però gratis i tothom va anar aquest any a Badalona!!! Amés a més jo no sé si vosaltres heu anat mai, però tenen un sistema de marketing que fa que hagis de pasar per tot arreu per poder sortir, bueno això si no et perds..
. Jo em vaig passar tres dies i dos nits allà dins. Això sí amb totes les comoditats 37 sofàs, 25 cuines, un munt de dormitoris diferents, un restaurant i un supermercat!! Llàstima que cuan acabaves de apagar totes les llums ja es feia de dia una altre cop. Però jo encara vaig tenir sort, perquè em van explicar que una dona va deixar el seu nen petit a la sala de jocs i que cuan va trobar la sortida per poder anar-lo a buscar havia passat tant temps que ja era el monitor.
Un cop has trobat tot el que volies falta lo més complicat. T’ho has d’apuntar en un full amb la referència, i escriure uns números que hi ha que son el passadís i la secció on ho has d’anar a buscar a la part d’avall. Si després de passar tres dies a Ikea per trobar la sortida et dones compte de que hi ha dos plantes i que la segona es casi igual que la primera, amb els seus passadissos, seccions i referències, i quan et prepares per passar uns altres 3 dies a la part d’avall descobreixes la primera diferència: A la part d’avall hi ha la secció dels complements!!!!
La secció dels complements es la que realment esta esperant la teva novia: Un paradís de coses aparentment inservibles però que segons ella son molt barates, importants i que les fareu servir. Ara tinc a casa pots per guardar la pasta, l’arròs, el sucre la sal, dos per la farina; uns pots més grans per guardar els pots més petits i vaig haver de penjar unes prestatgeries per tenir lloc als armaris on hi guardem la farina, el sucre , la pasta i l’arròs per que els pots no hi caben!!!!! En canvi jo vaig veure una cosa realment important, barata i funcional: Unes caixes per poder guardar els cd’s i tenir-los ordenats; evidentment els vaig haver de comprar d’amagat, però lo pitjor va ser la bronca: “ Es que no et fa il·lusió comprar coses pel pis que només et fixes en tonteries” o lo més greu: “Ets una víctima del consumisme, aquestes coses no serveixen per res i les posen aquí per enganyar a gent com tu que sou culo veo culo deseo”
Quan per fi has passat la secció de complements, has trobat el que volies en els passadissos de la part d’avall i et decideixes a pagar i marxar no t’has donat compte que encara falta l’ultima broma d’Ikea: les oportunitats. Això no és més que un lloc on perds el temps intentant buscar alguna cosa que et sigui de servei, però si la gent les ha tornat es només per una cosa: no serveixen de res!!!!
Un cop has pagat t’ho has pogut endut i ho tens a casa et queda lo més divertit segons la teva parella. MUNTAR-LO. En teoria hi ha un llibret d’instruccions que et diu com muntar-lo i que sembla aparentment fàcil, però res més lluny de la realitat es pitjor que fer un puzle de 1000 peces: es estressant, et fas mal i quan has acabat te-n’adones de que sobra una peça que pot ser important per lo que et disposes a desmuntar i muntar-lo una altre cop i cuan acabes es fa realitat el que suposaves: hi ha una peça de sobres per si la perds
Avui 23 de Desembre us puc dir que m’ha costat 5 mesos, però ho he aconseguit: Ja tinc el pis muntat del tot. Ara només espero que la família no em regali més coses Ikea i que em comprin una Play Station o algo semblant. Us parlaria de la convivència en parella, però es tard i es massa complicat d’explicar, potser ho faci en el pròxim monòleg. Bona nit i esteu convidats a venir quan vulgueu, però en grups que els pisos son petitets.
Ahir en el programa “tengo una pregunta para usted” de TVE, Zapatero va contestar a una pregunta sobre el cost d’un cafè. Va respondre que costava 80cm. Hi ha hagut molta polèmica al respecte perquè pel que es veu un cafè val entre 1’20€ ( jo no en prenc mai). Però anècdotes a part sobre el preu del cafè, el rerefons de la pregunta va quedar sense respondre. Tot això venia per la pujada del cost de vida desde que hem canviat de moneda, ja que els salaris no han pujat en acord amb el preu de les coses.
Desde aquest espai pretenc respondre la pregunta, encara que se que l’autor de la mateixa mai llegirà aquest article, entre altres coses perquè està escrit en català. Bé per buscar la sol.lució haurem de fer una mica de memòria històrica. Voltava l’any 36 quan Francisco Franco va començar una guerra civil que va acabar al 39, llavors s’encetà una dictadura a Espanya que va durar fins a l’any 75, dia de la seva mort, i una transició que encara no ha acabat 30 anys desprès.
Per altra banda en la dècada dels
Un cop instaurada la democràcia a la nostra societat, vam fer un intent d’arribar als mateixos nivells que els nostres veíns europeus, però encara avui no estem a l’alçada.
Així quan va néixer l’Euro el govern Espanyol va decidir ingressar en la moneda única, però aquest desnivell econòmic que estem pagant desde temps de tito Franco es el motiu pel qual els salaris no s’ajusten encara al preu de la vida desde que paguem amb Euros.
També es podia haver optat per no entrar a formar part de l’Euro, però llavors crec que encara hagués sigut pitjor.
Aquest dissabte un dels cantautors més representatius de la música catalana es va despedir dels escenaris, el senyor LLUÍS LLACH. El concert va ser molt emotiu i no només el van seguir els 5000 privilegiats que van poguer aconseguir una entrada, sinó
que a tv3 va tenir una audiència de més de 500mil persones ( el mateix dia que a TVE
feien el partit d’Espanya contra Dinamarca ). Desde aquí la meva felicitació a Lluís
Llach. Espero que encara que no torni a cantar sobre un escenari continui escrivint
Poemes, que darrerament anem escassos de poetes.
Entre cançó i cançó Llach es va definir com Nacionalista i d’esquerres, en un dels moments més aplaudits pel públic. Jo la veritat es que aquesta afirmació, encara que
m’agradi pel sol fet de que molesta a la dreta espanyola, no l’entenc gaire. Com es poden barrejar dos termes tant oposats entre sí?
1 persona nacionalista per definició es algú que té com a objectiu defensar una cosa
tant abstracte com la pàtria ( encara que aquesta sigui catalana), un missatge obsolet,
demagog i populista. Característiques totes elles de la política de dretes. Jo crec que una persona d’esquerres pot defensar la seva cultura i l’idioma ( com el català ), però definir-se tant alegrement com a Nacionalista es una autèntica contradicció. Contradicció que sempre ha defensat el grup d’Esquerra Repúblicana, encara que d’aquesta formació política cada vegada em sorprenen menys coses.
Suposo que ja sabreu la última del senyorVendrell. El passat diumenge el número 2 d’esquerra, va oferir un canvi de govern a Convergència en cas de que l’Estatut patís una altre retallada sempre i quan aquests realitzessin un referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya. El més còmic del cas es que aquesta oferta la va realitzar mentre desfruitava d’una calçotada. Jo m’imagino al senyor Vendrell amb el seu pitet, el porró de vi en una mà i un calçot a l’altre, recessos del concert de la nit anterior d’en Llach, i parlant d’una cosa tan seriosa com el Govern de
Ara ja no importa quin sigui el projecte de País que es vol, ja no importen tots els canvis socials que ens van vendre que emprendrien en aquesta legislatura;
Suposo i espero, però, que aquesta sortida fora de lloc del número 3 d’ERC sigui només, com s’ha dit, una manera de deixar en evidència a CIU per tal de captar el vot nacionalista de cara a les properes eleccions. Així com també espero que no tornin a posar el joc de
Desde la meva finestra al carrer Rosari num 2 de Viladecavalls puc veure la societat que m’envolta. Una societat que viu el dia a dia intentant compaginar les seves obligacions amb el seu lleure, una societat consumista que es preocupa pel medi ambient i el maleït canvi climàtic, una societat que cada cop fa més números a finals de més per pagar la hipoteca, el cotxe, l’escola dels nens, etc. Una societat que viu la vida, encara que potser fa molt temps que ha deixat de preguntar-se quin cony de vida viu perquè mai ha trobat cap explicació; ho sento jo no la puc donar, jo tampoc entenc rés.
Sempre ens han explicat que el món donava 1 volta sobre si mateix cada 24hores i que trigava 360 dies en donar la volta al Sol. Crec que s’equivoquen, el Món gira a una velocitat incalculable, tant que ens estem carregant l’harmonia climàtica que ens ha acompanyat durant segles, tant que hem perdut el Nord, tant que el que servia fa dos dies ara està totalment anticuat.Amb aquesta perspectiva, hom pot pensar que estic pensar en suïcidar-me i que aquesta es una carta de acomiadament. Ho torno a sentir, però tampoc es aquest el meu objectiu.
He decidit crear aquest blog pel senzill motiu n’estic fart de mirarm-ho desde la finestra de casa meva. Estic fart d’escoltar que els catalans som “unos separatistas insolidarios”, es que no poden entendre que tenim una cultura i una llengua pròpia, que no parlem el nostre idioma per fer la punyeta a ningú, que ho fem senzillament perquè es el nostre, el que hem après i el que ens agrada?. Estic fart de veure com les manifestacions han perdut la seva identitat i han passat de ser un crit revolucionari del poble per millorar les seves condicions de vida a ser una simple arma electoralista ( la mateixa arma que està fent un autèntic genocidi a l’Irak, però com queda molt lluny no se’n recorden) . Fart de contemplar com el meu petit poble, Viladecavalls, creix desmesuradament i es converteix en una ciutat dormitori on com va dir una veïna meva, la gent ja no es saluda pel carrer. Fart de comprovar en la meva pròpia pell que per independitzar-te depens d’una boleta que et doni la oportunitat d’hipotecar-te durant 40 anys en una “vivenda de protecció oficial”. Fart de veure com el meu alcalde surt cada setmana al diari prometen un munt de coses que mai es fan. Fart en definitiva, de girar amb el món al ritme que han decidit uns quants sense preguntar si aguantariem el ritme.
Es per això que aquí no trobareu sol.lucions, però si us puc fer reflexionar durant 5 minuts al dia dels problemes que ens envolten em donaré per satisfet. Com va dir Achero Mañas “Ya que no podemos cambiar el mundo, intenta que el mundo no te cambie a ti”.
Gràcies per visitar el meu blog.
Manel Martínez.
La meva visió sobre la societat actual
Noticias: Noticias
